Pregó Festes Llibertàries de Gràcia 2016

Pregó de les Festes Llibertàries de Gràcia 2016. Per Núria Vernis (N) i Martí Sales (M).

Banderola11

N: La part aquosa de la sang i altres líquids animals que resta després de la coagulació es consolida en un ésser ample, que en les seves accions i manera de procedir, dóna importància a les coses; com que la música i la rumorologia són amiquíssimes, com que la barba és un pont de teletransportació  i el bigoti un gra, i cal menys pústula, perquè ells no hi tenen res a veure.
Particularment, creiem que es tracta d’envellir en el moviment incessant d’allò que es mou en una direcció concreta, que és alhora, l’espesseïment o liquiditat de tot individu, gat o rata sense excepció. L’expulsió que actua tranquil·la, amb aquesta parcel·la de seguretat massiva: “Teu, teu, no ho és mai”, es mostra indiferent. I és que la indiferència és un grau.
És per la interpretació no lleugera ni voluble, que són cadenats, són les ramificacions de la menta, la pensa, i la parla que és adscrita al paper que se li ha atorgat. La gratuïtat hi té poc a veure però sí la voluntat del desbordament que és per exemple el crit.

M: Visca Joana d’Arc i Gilles de Rais, visca Juan de Yepes, visca el panteisme i el paganisme, visca les sacerdotesses que denunciaven com a bruixes i als xamans trans que eren bandejats com a heretges, visca les celtes Mebd, Derdriu, Macha, Nes i Aife, visca les amazones i la Fata Morgana, visca les Sheelag-na-gigs i els druides, visca les Nornes i Dionís, les Parcae i Príap, visca les meigas i les Moirai, Isis i Pan, visca Lilith i Antígona, visca els berdaches, bogomils i messalians, visca els goliards, els gnòstics i visca les càtares!

N: Amb tot, o res, no voldríem propiciar a la jocositat o a la frivolitat en aquesta dissolució, és un transport fluid. És clar, que obra amb reflexió o coneixement, no pas a la lleugera, ni per riure-se’n, tampoc  tractant d’enganyar.
Un altre exemple, guanya l’espai del fum, or seria en unes circumstàncies impensables. L’evolució no ha dilucidat clarament si treballa abscés o abstracció, si té talent o enumera amor seriós des del 0 o l’1, que permeteu-me dir és una gran diferenciació funcional: cap incapacitat, perquè no hi ha hams que no casin.
Líquid, líquides, amics, a mitges del poble cartró, tant tant per cent em sembla radical!
El cel obert proporciona l’escalada, la classificació no diu res i en aquell cantó fa florida o podridura, com la història, que volent-ho molt, ens està costant d’explicar. És seriosa la causa i és un misteri el fangar. Cada ésser des-cabell, obtura, obvia  la incertesa del diagnòstic, que és total-ment rodó. L’extremitat fa cas del curs fins al dit i el més enllà, de manera conscient, és clar, i s’instal·la la cançó en una mucosa i a la hipòfisi:
Ens hem deixat endur, sí, portal, i és tant seriós el conducte estret com l’ordre fantàstic dels esdeveniments, que en l’exocervell de cada vila, poble, urb es vol llibertari. Curt és el moviment però significatiu en la dedicació, i és per amor, continuïtat, per ferum, allò que glopa el mar: una colla de migrats, carn de bullir l’olla, el Pedrolo;

M: Amb un sol cagarro, tu ja esmorzes!

N: M’importa poc si s’exporta gent.
Som tan a prop d’un ull cec com no cec. I és així, que casa i cosa fan la causa, i cansa, és la gota que fa empal·lidir tot jo o convenció dramàtica. L’isme és comestible, digerible i execrable, la saturació que absorta humanitat i relativitza la frase: “Lo maté porqué era perro”, “la maté porque era de Vinaroz”.
És tant bèstia el formol com els líquids del revelat fotogràfic, fixació, caixeta, la petja d’una gravidesa:
Qui cony és tun pare i qui polles és ta mare!
Qui cony és tun pare i qui polles és ta mare!
Enfront d’aital caça
som les bruixes, i els ots.

M: Que la bruixeria és la nostra saviesa popular més antiga
i per això totes estem tocades del bolet. La bruixeria
és l’instint col·lectiu de supervivència més potent de la història:
és l’encarnació de les tradicions paganes, és
la pervivència d’una saviesa mil·lenària que curava
i transformava, que respectava la natura i en treia la força,
que donava poder a la gent corrent
i per això era enemiga de les estructures de subjugació tradicionals
que volia eliminar-les de soca-rel. Com ara:
la dissidència és el pitjor dels mals,
viure d’una altra manera és l’atac més efectiu contra el poder establert,
que no concep
cap més forma de vida
que l’estulta, la mimètica, la del desig dictat pel mercat,
la de la por a la llibertat,
la de l’esclavitud del treball fins a la mort,
la de la imposició d’estructures heteropatriarcals i l’amor
com a control, la de l’afany d’èxit a tot preu.
Una vida mancada de tot allò que ens fa persones, és a dir,
de la germanor de la curiositat infinita,
els encanteris que revelen la realitat i l’exploració de totes i cadascuna
de les possibilitats d’equivocar-se sol o en equip.
No cal fer-ho tot públic: per què no fer-ho tot íntim i púbic?
Refreguem-nos i reconquerim les coves i totes les escletxes
com a espais comuns per al misteri compartit. Reprenem la fetilleria,
tornem a les herbes màgiques que ens han ajudat durant centenars de generacions,
inventem-nos nous rituals i desempalleguem-nos
de tot allò que ens arrana la vida. Recuperem
el gest antiautoritari quotidià i la rebel·lió
com a forma d’organització,
aprofitem tot el coneixement
de tantes dones que s’han reunit i han governat
com un poder a l’ombra dels faigs al llarg dels segles.
Tornem a volar ben alt amb elles, que avui és lluna plena!

N: perquè som la carn contra el maó,

N i M: som la sang contra el ciment,
som l’herba enfront l’asfalt
de cervells i velles, que rei contra reies,
que no amo sinó amor,
remei que no fàrmac,
amatent que no refermat,
llibre que voli,
oli que suqui,
pambtomàquet i veure-les fresques,
comunes de sentit: ordinari, vulgar, corrent, usuala, senzilla, consuetudinari, normal, regular, habitual, mediocre i banal,
però també general, universal, comunal, col·lectiu sense IVA, públic contra privat.
la línia imaginària del sentit comú
que no oficial, ni ala, Pirat, pirata. Embruix i bruixa, ots i utes prego pregó.